Històricament, la conservació-restauració va començar amb el tractament protocol·lari (Walter Coockle) establert en el seu moment sobre les col·leccions Matritense i les de Montserrat, de la mà de la papiròloga Mª Victoria Spottorno.

En l'actualitat, un dels objectius que es plantegen al projecte DVCTVS és establir —sota la deontologia de la conservació-restauració científica— les bases de conservació preventiva de la col·lecció Palau-Ribes. Aquesta és una col·lecció papiràcia de mida mitjana, les peces de la qual són producte de compra, i no d'excavació directa.

Des del 2008, s'han fet de la mà de la Mª Cristina Ibáñez (professora de l’Escuela de Arte y Superior de Conservación y Restauración de Bienes Culturales de León) diversos estudis i intervencions en els aspectes següents:

Col·laboració activa en la digitalització dels fons per assegurar-ne la conservació i l'accés en línia als textos.

Determinació de les condicions microclimàtiques de l'arxiu de l'Arxiu Històric dels Jesuïtes a Catalunya.

Elaboració de formularis específics per a la documentació i registre dels exemplars.

Establiment de protocols per a la manipulació d'exemplars, disponibles i accessibles a tot el personal que accedeix en aquest arxiu.

Disseny i construcció de dispositius per a la custòdia, exposició i treball directe amb els exemplars.

Disseny i elaboració de prototips per a l’emmagatzematge d'exemplars carbonitzats.