Col·leccions
Col·leccions de l'Abadia de Montserrat
Col·lecció Roca-Puig
La col·lecció Roca-Puig, donada pel pare Ramon Roca-Puig, presenta un gran valor documental, literari i històric. Consta de més de mil vuit-centes peces en papir i pergamí procedents d’Egipte, amb un ventall cronològic que abasta des de l’època ptolemaica fins al segle X d.C. La col·lecció va ser reunida pel pare Roca-Puig (1906-2001) en els seus viatges al Caire i mitjançant adquisicions a antiquaris europeus.
L’any 1998 el pare Ramon Roca-Puig va decidir canviar el nom de Papyri Barcinonenses per Papyri Montserratenses II, pel fet que va passar els seus últims anys de vida al monestir de Montserrat, al qual va deixar totes les seves possessions. Posteriorment, per raons pràctiques, s’ha decidit anomenar-los P.Monts.Roca. Algunes de les peces són autèntics tresors, tant literaris com documentals. Estan escrits fonamentalment en grec i en copte, però també hi ha un nombre considerable de peces en llatí, en àrab i en demòtic. El mateix pare Roca-Puig va publicar un gran nombre de papirs de la seva col·lecció, amb especial interès en els bíblics. Després de la seva mort, el 2001, s’han publicat quatre volums d’edicions i hi ha projectada la publicació d’almenys dos volums més.
Col·lecció Ubach
A més de la col·lecció Roca-Puig, l’Abadia de Montserrat també custodia la Col·lecció Ubach. D’un volum aproximat de dues-centes peces, està composta principalment per material grec, amb alguns papirs en copte, en àrab i en demòtic. Aquesta petita col·lecció va ser adquirida pel pare Bonaventura Ubach (1879-1960), i va arribar al monestir l’any 1928, al mateix temps que les magnífiques col·leccions orientals del Museum Biblicum i la Biblioteca de Montserrat. Alguns papirs d’aquesta col·lecció han estat editats en revistes científiques.
Responsables: Gabriel Soler, Sofía Torallas Tovar
Contacte: sofiatorallas@gmail.com - scriptorium@abadiamontserrat.net
TM Coll. 232 www.trismegistos.org/collection/232
Bibliografía:
M. T. Ortega Monasterio, “El Instituto Papirológico Roca-Puig y el CSIC: ¿Proyecto o realidad?”, Palabras bien dichas. Estudios filológicos dedicados al P. Pius-Ramon Tragan, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011: 59-76.
R. Martín Hernández, “El fondo papirológico del Padre Ubach de la Biblioteca de Montserrat”, Palabras bien dichas. Estudios filológicos dedicados al P.Pius-Ramon Tragan, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011: 49-56.
Col·lecció Palau-Ribes
Els més de dos mil manuscrits que constitueixen els fons de la Col·lecció Palau-Ribes van ser adquirits pel pare Josep O’Callaghan (1922- 2001) sota el mecenatge del seu cunyat Josep Palau-Ribes i Casamitjana, qui va donar el seu nom a la col·lecció, durant les dècades de 1960 i 1970. La col·lecció va ser dipositada al Centre Borja de Sant Cugat de Vallès, on va servir de suport al Seminari de Papirologia de la Facultat de Teologia de Barcelona fins que la seva transformació en la Facultat de Teologia de Catalunya, l’any 1983, va marcar el final del Seminari.
A la mort d’O’Callaghan, el 2001, els papirs van ser traslladats a Barcelona, a l’Arxiu Històric de la Companyia de Jesús a Catalunya, on es troben actualment. Aproximadament un centenar de papirs de la col·lecció han estat publicats, principalment en els volums de Studia Papyrologica, revista que va fundar Josep O’Callaghan l’any 1962 i que es va publicar fins a 1983. Aquesta mostra relativament petita de la col·lecció en palesa però la riquesa de manera ben significativa, ja que hi són presents ni més ni menys que les llengües i sistemes d’escriptures següents: jeroglífic, hieràtic, demòtic, grec, llatí, copte, hebreu, àrab i siríac. El període cronològic que cobreix va des del segle VII a.C. fins al segle X d.C., mentre que la naturalesa dels textos ofereix un amplíssim espectre, des de textos literaris profans i bíblics –destaca especialment l’evangeliari en copte sahídic del segle V, el més antic que es conserva– fins a documents oficials de caràcter administratiu, passant per textos màgics i escolars.
Responsables: Francesc Casanovas, Alberto Nodar
Contacte: alberto.nodar@upf.edu - arxiu@jesuites.net
TM col. 304 www.trismegistos.org/collection/304
Bibliografía:
J. O’Callaghan, “El fondo papirológico Palau-Ribes (Sant Cugat del Vallès – Barcelona)”, Aula Orientalis 2.2 (1984) 285-88.
A. de Frutos García, “A Note on the O.Gerundense, its Whereabouts, and the Formation of the Palau-Ribes Collection”, Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 199 (2016) 128-30.
M. J. Albarrán Martínez - A. Nodar Domínguez, “The Palau-Ribes Collection and its Coptic Fund ”, Journal of Coptic Studies 19 (2017) 11-16.
S. Daris, “Due note a papiri Palau-Ribes. Avec résumé en anglais”, Emerita 64 (1996) 289-294
Col·lecció de la Fundació Pastor
La Fundació Pastor d’Estudis Clàssics de Madrid, actualment presidida pel Dr. Emilio Crespo (UAM), posseeix una col·lecció papiràcia de dimensions una mica més reduïdes que les de la Col·lecció Palau Ribes o la Col·lecció Roca-Puig de l’Abadia de Montserrat, però té una composició similar a aquestes. Les seves 350 peces van ser una donació de Penélope Photiadés a la Fundació durant la presidència del Dr. Manuel Fernández-Galiano.
Una de les peces més interessants d’aquesta col·lecció és una part del còdex 967 de l’Antic Testament, actualment dipositada a la Biblioteca Nacional d’Espanya.
Part d’aquest còdex també es conserva a l’Abadia de Montserrat. Altres peces, majoritàriament en grec, van ser publicades per Penélope Photiadés, Sergio Daris i Josep O’Callaghan, i més recentment, per Ágnes T. Mihálykó, Greta Kádas i Juan Rodríguez Somolinos. Cal destacar d’aquesta col·lecció una sèrie de documents escrits en dialectes de la llengua copta que fins avui estan molt escassament documentats en el conjunt de les col·leccions papirològiques a nivell mundial. Aquest grup de documents revesteix per tant una gran importància per als estudis filològics dialectals del copte.
La col·lecció de la Fundació Pastor va ser restaurada en la dècada de 1990 per la Dra. Maria Victòria Spottorno (CSIC), i es troba en condicions estables de conservació.