Edició i estudi dels fons de les col·leccions


Des de fa ja dècades, la papirologia ha incorporat a l'estudi dels documents la dimensió material que aquests ofereixen com a objectes recuperats del passat. A consideracions com ara la qualitat de la manufactura del material papiraci, la distribució i l’ús de l'espai en el document i la formalitat de l'escriptura, entre altres aspectes, ara afegim l'aplicació de tècniques arqueomètriques al material papiraci, com a objecte arqueològic que és.

Particularment, l'estudi de la composició de les tintes, encara que també el del suport, es presenta com una valuosa eina per a la caracterització d'un material que, en la majoria dels casos, ens ha arribat de manera molt fragmentària i completament descontextualitzada. En aquest camp, els membres del nostre equip d'investigació Núria Ferrer Felis, del Departament d'Espectroscòpia Molecular dels Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona; Rafael Álvarez Nogal, del Departamento de Biología Molecular de la Universidad de León, i Javier Aller Fernández i Fernando José Pereira García, del Departamento de Química y Física Aplicadas de la Universidad de León, treballen en l'aplicació de tècniques com ara l'espectroscòpia d'infraroig; Raman i SEM en espècimens de la col·lecció Palau-Ribes, i la nostra col·laboració amb el Bundesanstalt für Materialforschung und -prüfung (BAM),) a través de Tea Ghigo, ha significat l'aplicació de tècniques complementàries com l'espectroscòpia de raigs X.