Edicions de papirs


Els documents conservats a les col·leccions que administrem es publiquen en llibres i articles de revistes internacionals. Però la labor editorial va precedida d'un intens treball de catalogació, identificació i anàlisi material. En aquestes feines han participat molts investigadors, als quals aquestes col·leccions deuen gratitud.

Pel que fa a la feina de catalogació que inclou totes les col·leccions, hem d'esmentar Amalia Zomeño (CSIC, Madrid), Irene Pajón Leyra (Universitat de Sevilla), Marina Escolano-Poveda (Universitat de Liverpool) i Marco Antonio Santamaría (Universitat de Salamanca).


Col·leccions de l'Abadia de Montserrat

Com es pot llegir a la secció sobre l'Abadia de Montserrat, la primera col·lecció, P.Monts.Ubach, va ser catalogada per Anscari Mundó, i alguns dels seus papirs van aparèixer en publicacions disperses.

La col·lecció del Pare Roca-Puig hi va arribar anys més tard. El mateix Ramon Roca-Puig ja havia publicat moltes de les peces de la col·lecció en llibres i articles, alguns d'ells distribuïts en autoedició (per a una llista aquí -enllaç a llista).

El professor Klaas Worp (Universitat de Leiden) va tenir un paper crucial en la posada en marxa de les edicions. Va treballar-hi durant els anys 2002-2014, durant els quals va col·laborar amb Sofía Torallas Tovar en l'edició de dos volums i un gran nombre d'articles.

En l'actualitat hi ha diversos projectes d'edició en marxa:
Sofía Torallas Tovar, María Jesús Albarrán, Anne Boud’hors (CNRS Paris) i Alain Delattre (Universitat Lliure de Brussel·les) preparen un volum de documents coptes d'origen monàstic. Korshi Dosoo, Raquel Martín i Sofía Torallas Tovar preparen un altre volum amb l'edició dels textos màgics en papir i pergamí, fonamentalment coptes i d'època tardana. Marina Escolano-Poveda ja ha editat alguns dels papirs demòtics, i n’està preparant l'estudi d'alguns més per publicar en revistes especialitzades. Alba de Frutos està preparant l'edició d'alguns documents ptolemaics, i Serena Ammirati es troba treballant sobre els fons llatins de la col·lecció.


Col·lecció Pastor

Els papirs de la fundació Pastor havien estat ja completament catalogats per Sergio Daris i restaurats per Mª Victoria Spottorno. Sergio Daris va publicar un llibre amb deu dels seus papirs (S. Daris, Dieci papyri matritenses, Madrid, 1990). El 2010, Jean-Louis Fort va catalogar els papirs coptes de la col·lecció, amb una beca del Ministeri d'Afers Exteriors. Recentment, han aparegut més publicacions dels fons de la col·lecció Pastor a ZPE, a càrrec d’Ágnes T. Mihálykó, Greta Kádas i Juan Rodríguez Somolinos.

En l'actualitat, Alba de Frutos, José Domingo Rodríguez Martín, Raquel Martín Hernández i Sofía Torallas Tovar preparen un volum amb alguns dels documents, i María Jesús Albarrán prepara l'edició de diversos papirs coptes.


Col·lecció Palau-Ribes

Josep O’Callaghan, el creador de la col·lecció, va fer una primera catalogació dels seus fons, dels quals va publicar una gran part dels papirs literaris i cristians. El seu col·lega i amic Sergio Daris es va fer càrrec de nombroses edicions de textos documentals grecs. Després de la mort d'O’Callaghan, el 2002, Jordi Roca va dur a terme una reordenació de la col·lecció amb motiu del seu trasllat a l’Arxiu Històric dels Jesuïtes a Catalunya; tres anys més tard, Alberto Nodar es va fer càrrec de la gestió de la col·lecció, començant per l'ordenació dels fons descatalogats, amb l'ajuda de Sofía Torallas i Amalia Zomeño. Des del 2009, María Jesús Albarrán està a càrrec dels fons coptes de la col·lecció, en els quals, sobretot amb motiu de la celebració de l'Escola Internacional d'Estiu de Papirologia Copta del 2014, diversos estudiants de diferents països i institucions internacionals, així com experts de renom com Anne Boud'hors i Esther Garel, van tenir l'oportunitat de treballar.

A més de la labor editorial del mateix O’Callaghan i de Sergio Daris, diversos estudiosos s'han ocupat dels fons de la col·lecció, començant per Sebastian Bartina, Hans Quecke i Beatriz Klakowicz, en el cas del material copte; Amalia Zomeño i Sergio Carro, en el de l’àrab, i Alba de Frutos, Lluís González, Javier Funes i Alberto Nodar, en el dels textos grecs.