Col·leccions


MONTSERRCol·lecció de l’Abadia de Montserrat

La col·lecció de l’Abadia de Montserrat, donada pel pare Ramon Roca-Puig a la seva mort, presenta un gran valor documental, literari i històric. Consta de més de 1.500 peces en papir i pergamí procedents d’Egipte, que componen un ventall cronològic que abasta des de l’època ptolemaica fins al segle x dC. La col·lecció va ser reunida per l’esmentat pare Roca-Puig (1906-2001) en els seus viatges al Caire i mitjançant altres adquisicions en antiquaris europeus.

El 1998 el pare Ramon Roca-Puig va decidir canviar el nom de Papyri Barcinonense pel de Papyri Montserratenses II, pel fet que va passar els seus últims quatre anys de vida al monestir, al qual va deixar totes les seves possessions; encara que posteriorment s’ha decidit anomenar-la per raons pràctiques P.Monts.Roca. Algunes de les peces són autèntics tresors, tant literaris com documentals. Estan escrites fonamentalment en grec i en copte, encara que hi ha un nombre considerable de peces en llatí, en àrab i en demòtic.

La primera col·lecció, d’un volum aproximat de 200 peces, està composta principalment per material grec, amb unes poques peces en copte, en àrab i en demòtic. Aquesta col·lecció va ser portada al monestir el 1928 pel pare Bonaventura Ubach (1879-1960), també responsable de l’adquisició de les magnífiques col·leccions orientals del Museum Biblicum i de la Biblioteca de Montserrat.


palauCol·lecció Palau-Ribes

Els més de 2.000 manuscrits que constitueixen els fons de la col·lecció Palau-Ribes van ser adquirits pel pare Josep O’Callaghan (1922-2001) sota el mecenatge del seu cunyat Josep Palau-Ribes i Casamitjana, que dóna nom a la col·lecció, durant la dècada dels seixanta. La col·lecció va ser dipositada al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, on va servir de suport al Seminari de Papirologia de la Facultat de Teologia de Barcelona fins que la seva transformació a la Facultat de Teologia de Catalunya el 1983 va marcar el final del Seminari.

A la mort d’O’Callaghan el 2001 els papirs van ser traslladats a l’Arxiu Històric dels Jesuïtes a Catalunya, on es troben actualment. Aproximadament un centenar de papirs de la col·lecció han estat publicats, principalment en els volums de Studia Papyrologica, revista que va fundar Josep O’Callaghan el 1962. Aquesta mostra relativament petita de la col·lecció és ben significativa de la seva riquesa: ni més ni menys que set llengües antigues hi són presents: grec, llatí, copte, demòtic, hebreu, àrab i siríac. El període cronològic cobert va des del segleVIII aC hasta el s. viii aC fins al segleX dC, mentre que la naturalesa dels textos ofereix un amplíssim espectre: des de textos literaris profans i bíblics (destaca especialment l’evangeliari copte del segle v, el més antic que es conserva), fins a documents oficials de caràcter administratiu, passant per textos màgics i escolars.


pastorCol·lecció de la Fundació Pastor

La Fundació Pastor d’Estudis Clàssics de Madrid, actualment presidida pel Dr. Emilio Crespo (UAM), té una col·lecció de papirs de dimensions una mica més reduïdes que les de la col·lecció Palau-Ribes o de l’Abadia de Montserrat, però d’una composició similar. Sus casi cuatrocientas piezas fueron una donación personal de Penélope Photiadés a la Fundación durante la presidencia del Dr. M. Les seves gairebé quatre-centes peces van ser una donació personal de Penélope Photiadés a la Fundació durant la presidència del Dr. M. Fernández Galiano. Fernández Galiano.

Cal destacar d’aquesta col·lecció una sèrie de documents escrits en dialectes de la llengua copta que fins ara estan molt escassament documentats en el conjunt de les col·leccions papirològiques a escala mundial. Dicho grupo de documentos reviste por tanto una gran importancia para los estudios filológicos dialectales del copto. Aquest grup de documents revesteix per tant una gran importància per als estudis filològics dialectals del copte.

Una altra peça interessant d’aquesta col·lecció és una part del còdex 967 de l’Antic Testament, part del qual també es conserva a Montserrat. Altres peces, textos grecs documentals, van ser publicats per Sergio Daris, O’Callaghan, Youtie, Treu o la mateixa Photiadés. La col·lecció Pastor va ser restaurada als anys noranta per la Dra. V. Spottorno, membre del nostre equip, i es troba en condicions estables de conservació.